Un consorci internacional decideix aquesta simbologia referencial, que no tothom interpreta igual.

Les fem servir cada dia i per a molts s’han convertit en una eina imprescindible per comunicar-se a Internet. Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria al mòbil han popularitzat les emoticones fins a tal punt que el Diccionari d’Oxford, el de referència en llengua anglesa, va atorgar el títol de Paraula de l’any 2015 al pictograma 😂 (cara plorant de riure).

El llenguatge de les emoticones cala especialment entre els joves, però no només. Diversos estudis han demostrat que aquests dibuixos ens ajuden a transmetre millor el sentit emocional en missatges breus i resulten claus per entendre la ironia d’una frase. Són fàcils d’usar, intel·ligibles en diversos idiomes i el seu dibuix ens transmet, habitualment, un sentiment positiu. Amb aquestes premisses és fàcil d’entendre per què el seu us no para de créixer. En alguns àmbits s’utilitzen, fins i tot, com a recurs pedagògic.

Ara bé, la popularització de les emoticones també ha generat alguns esculls en el llenguatge. En molts casos s’utilitzen pictogrames com a substitutius del text, cosa que pot empobrir-ne la gramàtica. A banda, el seu significat és interpretable i pot donar lloc a malentesos, tal i com ha demostrar un estudi recent.

 

Qui decideix les emoticones?

Les primeres emoticones per a mòbils les va dissenyar el japonès Shigetaka Kurita, a finals dels 90, malgrat que ja feia anys que els xats, correus electrònics i SMS (missatges de mòbil) havien popularitzat els smileys [:-)]. Kurita va traduir aquestes sèries de caràcters en pictogrames antropomòrfics, que han anat evolucionant, en qualitat i varietat, fins a dia d’avui.

Els dispositius actuals permeten usar força més dibuixos que no pas els 180 que va dissenyar Kurita. A les cares somrients se li han sumat gestualitats de tota mena, símbols, plantes, animals i objectes quotidians, fins arribar als 1.624 pictogrames, una llista que no para de créixer i que gestiona l’anomenat Consorci Unicode.

Hi ha més de 1.500 emoticones disponibles, i la llista no para de créixer. / Wicker Paradise

Hi ha més de 1.500 emoticones disponibles, i la llista no para de créixer. / Wicker Paradise

Aquesta organització sense ànim de lucre treballa des de 1987 per establir uns estàndards de programari que permetin la comunicació entre aparells informàtics sense importar el software que s’utilitzi. Està integrada per grans empreses d’Internet, universitats i membres acadèmics de diferents àmbits. Entre d’altres, aquest consorci elabora l’anomenat Estàndard Unicode, el codi de caràcters en què es basa la informàtica i gràcies al qual pots llegir aquest text. Actualment, l’Estàndard Unicode supera els 10.000 caràcters i abasta la pràctica totalitat de simbologies que es fan servir al món.  (Vegeu-ne la llista completa).

El Consorci Unicode és també l’encarregat d’establir quines emoticones existeixen, una llista que, com hem vist, ja supera les 1.600 entrades. Actualment també hi ha 79 pictogrames “candidats” que haurien d’aparèixer a la nova versió Unicode 9.0, prevista pel juny d’enguany. De fet, el Consorci Unicode disposa d’un formulari obert per enviar propostes de noves emoticones. Això vol dir que, algun dia, podríem arribar a veure la imatge del Caganer al nostre mòbil si el comitè tècnic del consorci acceptés una proposta en aquest sentit.

Algun dia podríem arribar a veure la imatge del Caganer al nostre mòbil.

Evidentment, qualsevol incorporació a la llista ha de ser aprovada pel consorci. És per això que WhatsApp, per exemple, no pot prendre la decisió unilateral d’incorporar un pictograma. I en el cas que ho fes, aquelles imatges només serien vàlides entre els seus usuaris. Les emoticones són una eina de comunicació, pensades per enviar-se entre diferents dispositius. És per això, precisament, que es basen en un estàndard.  

 

Lost in translation

Des d’un punt de vista tècnic, les màquines interpreten les emoticones com un caràcter més (per exemple, com una A). Tanmateix, la seva forma pot variar en funció de l’aplicació o sistema operatiu donat que, en cada cas, es fan servir dibuixos diferents. És a dir, una mateixa emoticona pot representar-se amb formes diverses de la mateixa manera que una lletra A té un traç diferent en funció de la font (Times, Arial…).

Cada fabricant, sistema operatiu o aplicació pot tenir un dibuix diferent. / Unicode Consortium

Cada fabricant, sistema operatiu o aplicació pot tenir un dibuix diferent. / Unicode Consortium

Un grup de recerca de la Universitat de Minnesota ha conclòs que aquesta diferència en els dibuixos pot donar lloc a malentesos quan ens comuniquem amb emoticones. L’estudi, que es presentarà públicament a finals d’aquest mes, va veure algunes desavinences força importants en la manera com percebem una mateixa emoticona en funció del pictograma amb que estigui representada.

Els participants havien de descriure quin sentiment els transmetien una sèrie de pictogrames triats a l’atzar i classificar-los del -5 (més negatiu) al +5 (més positiu). A partir de 5.000 mostres, els investigadors van veure que en 9 de les 22 imatges analitzades el diferencial va ser major a dos punts en emoticones que, en principi, haurien de significar el mateix.

La interpretació de les emoticones pot variar en funció del seu dibuix. A l'esquema, més a l'esquerra és més negatiu. / Hannah Miller et alt.

La interpretació de les emoticones pot variar en funció del seu dibuix. A l’esquema, més a l’esquerra és més negatiu. / Hannah Miller et alt.

Però el decalatge no es queda aquí. Els autors van descobrir que la discordança mitjana entre una mateixa emoticona representada de diverses maneres era de 2,04 punts. Però en el cas d’imatges idèntiques el decalatge entre participants tampoc variava gaire, era d’1,88. Així, l’estudi va demostrar que la manera en què representem una emoticona pot alterar-ne la percepció però, alhora, aquesta també depèn de la persona que interpreti el dibuix.

La manera en què respresentem una emoticona pot alterar-ne la percepció.

Les emoticones són un llenguatge simple i directe i, com a tal, es poden malinterpretar. A més, cal tenir en compte que aquest estudi només es va fer als Estats Units i amb una mostra demogràfica bastant homogènia. Els propis autors creuen que la disparitat d’interpretacions encara hauria estat més acusada si s’hagués preguntat a persones d’altres edats o països.

 

La importància de la imatge

El fet que, cada cop més, fem servir aquests símbols per comunicar-nos ha posat de manifest com n’és d’important tenir les paraules (en aquest cas, imatges) adequades per expressar el món on vivim. En aquest sentit, l’any passat el Consorci Unicode va donar llum verda als pictogrames de persones amb diferents tons de pell, parelles homosexuals i famílies diverses.

És possible que hàgiu trobat a faltar algun símbol als vostres dispositius. / downloadsource.fr

És possible que hàgiu trobat a faltar algun símbol als vostres dispositius. / downloadsource.fr

No tots els sistemes disposen (encara) d’imatges per representar totes les emoticones.

És possible que hàgiu trobat a faltar algun pictograma als vostres dispositius. I és que, malgrat que la llista d’emoticones és força llarga, no tots els sistemes disposen (encara) d’imatges per representar-los. Aquest mes de maig Google —membre d’Unicode— ha presentat una proposta per incorporar emoticones de dones treballadores de cara a l’any que ve. Precisament, la companyia argumenta que el públic que més fa servir aquestes imatges són dones de menys de 30 anys i diu que ha presentat la proposta per “reflectir” millor la realitat del món laboral.

Una campanya semblant, però en altres termes, s’ha fet des de València per incorporar la Paella a l’última actualització d’Unicode. En principi el plat és un dels candidats a fer-se un lloc a l’actualització del juny i els seus promotors saben com n’és d’important tenir una representació del plat valencià en xarxes com Google Hangouts, Facebook o WhatsApp.

Les emoticones són les noves paraules d’un llenguatge que cada cop parla més gent. La irrupció dels xats al mòbil i les xarxes socials han impulsat aquest alfabet que s’aprofita, exclusivament, de la força de la imatge. Un alfabet ideogràfic que evoluciona al mateix ritme que els seus parlants i aprofita la força d’aquests per créixer.

 

Portada: Frank Behrens

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *