L’escassetat d’aigua podria començar en menys d’una dècada. Repassem d’on surten aquestes previsions i com es podrien revertir.

La Terra s’està quedant sense aigua potable, i el punt de col·lapse podria produir-se en poc més de 30 anys. És el que es desprèn d’un informe intern de Nestlé elaborat l’any 2009 i que ha sortit a la llum fa poques setmanes. El document, filtrat per Wikileaks, revela que un terç de la població mundial tindrà problemes l’accés a l’aigua en menys d’una dècada (l’any 2025) i diu que la situació podria esdevenir “catastròfica” al 2050.

L’empresa alimentaria més gran del món es mostra “més preocupada” per l’escassetat d’aigua al planeta que per la crisi financera, que al 2009 era en el seu punt més àlgid. Nestlé hauria fet arribar aquest informe directament al Departament d’Agricultura i al Secretariat d’Estat dels EUA, el que dóna una idea de la magnitud del problema.

Entre d’altres negocis, Nestlé té una important divisió dedicada a l’embotellament d’aigua i els càlculs dels seus tècnics no són gens optimistes. El problema és que la previsió de quedar-se sense aigua potable a partir del 2025 no només afecta els negocis de la companyia. Una eventual sequera posaria literalment en risc la vida de milions de persones.

L'escassetat d'aigua potable a partir de 2025 posa en risc la vida de milions de persones. / inkflo

L’escassetat d’aigua potable a partir de 2025 posa en risc la vida de milions de persones. / inkflo

 

Ritme de vida insostenible

Per entendre amb detall aquestes previsions cal mirar, d’entrada, les dades en què es basen. Sempre segons aquest informe, les reserves d’aigua potable a nivell mundial són d’uns 12.500 quilòmetres cúbics per any. Al 2008 ja en consumíem quasi la meitat (6.000 km3/any) i el creixement sostingut de la demanda fa preveure que assolirem el límit en poques dècades.

Els perquès d’aquest creixement de la demanda cal buscar-los en l’augment de població mundial, la progressiva implantació dels biocombustibles (els fòssils també s’acaben) i la creixent producció de carn pel consum humà.

D’entrada, el fet que les reserves de combustibles fòssils (cru, carbó…) s’estiguin esgotant ha fet proliferar la producció de biocomustibles, sovint recolzada des dels propis governs. Aparentment, els carburants d’origen vegetal són més sostenibles però, almenys de moment, cal una quantitat d’aigua molt elevada per produir-los. Per obtenir un litre d’etanol se’n necessiten tres d’aigua, una proporció que pot posar en risc les provisions pel consum humà.

Planta productora d'etanol. / chumlee10

Planta productora d’etanol. / chumlee10

Tanmateix, la principal amenaça per les reserves d’aigua potable no són els combustibles sinó la ramaderia. Per produir una caloria de carn es necessita deu vegades més aigua que per extreure’n una de vegetal, i les explotacions ramaderes no paren de créixer. Les millores econòmiques a països com la Xina o l’Índia han modificat els hàbits alimentaris de la població, que cada cop consumeix més carn. Una dieta que, segons l’informe, és insostenible pel nostre planeta.

La principal amenaça per les reserves d’aigua potable no són els combustibles sinó la ramaderia.

Un ciutadà mitjà d’Estats Units ingereix 3.600 calories diàries, amb una proporció de carn elevada. El nostre planeta simplement no disposa de prou recursos perquè tots els humans ens alimentem així. De fet, l’informe apunta que, si tothom tingués una dieta com aquesta, els recursos d’aigua potable s’haurien exhaurit l’any 2000.

Per preservar les reserves d’aigua potable no caldria renunciar totalment a la carn, però sí reduir-ne el consum. Les dades indiquen, cada cop més, que el creixement actual de la població és insostenible tot i que, de fet, el que resulta realment perjudicial pel nostre planeta és el ritme de vida dels països occidentals.

El planeta no té prou recursos per generalitzar l'estil de vida occidental. A la imatge, Las Vegas. / John Hinrichs.

El planeta no té prou recursos per generalitzar l’estil de vida occidental. A la imatge, Las Vegas. / John Hinrichs.

 

El consum d’aigua, avui

Les possibilitats d’accedir a l’aigua potable són diferents arreu del món, com també ho és l’ús que se’n fa. Als països pobres més del 80% de l’aigua dolça va a parar a l’agricultura, mentre que a Occident la majoria de la despesa (59%) és per a activitats industrials. A les llars del Primer Món la despesa més gran són els vàters, malgrat que no és l’activitat que, per si sola, gasti més aigua.

Els països amb una major renta per capita són també els que més aigua consumeixen, però aquesta correlació no és sempre tan directa. La despesa de cada país pot variar a causa d’elements com el clima, la composició de les ciutats, l’accés a dispositius d’estalvi o, fins i tot, la pròpia religió.

Un estudi fet a la ciutat de Duhok, al Kurdistan iraquià, va trobar que els habitants de la ciutat gastaven entre 241 i 290 litres d’aigua per dia en funció de la renta disponible. És una quantitat força superior a la de l’Àrea de Barcelona on, de mitjana, cada persona consumeix 101 litres per dia. A Duhok la majoria d’aquesta despesa (33%) es fa a través de les aixetes (a Occident és pels vàters). Els investigadors creuen que aquesta diferència s’explica perquè els musulmans es purifiquen abans de cada oració, i això incrementa el consum de les aixetes.

El consum d'aigua varia en funció del país i la renta disponible. / Steven Depolo

El consum d’aigua varia en funció del país i la renta disponible. / Steven Depolo

 

Recurs vital en risc

L’ONU considera que cada persona necessita entre 50 i 100 litres d’aigua al dia per necessitats bàsiques (beguda, cuinar, higiene…) però, actualment, més de 650 milions de persones no hi tenen accés. A banda, es calcula que hi ha uns 2.300 milions que no disposen dels sistemes sanitaris bàsics (el 30% de la població mundial).

Per si fos poc, l’aigua sol ser més cara als països pobres, on sovint existeix un mercat negre de compravenda que no compleix les garanties sanitàries. Segons un informe de l’ONG Water Aid, per accedir al mínim de 50 litres un anglès paga 0,10 dòlars mentre un habitant de Papua Nova Guinea se’n gasta 2,61. Això vol dir que un anglès amb ingressos baixos necessita el 0,1% del seu sou per accedir a l’aigua de subsistència, mentre un papú s’hi gasta més de la meitat.

L’aigua sol ser més cara als països pobres, on sovint existeix un mercat negre.

A banda, diversos indicadors apunten que els efectes del Canvi Climàtic comencem a dificultar l’accés a l’aigua potable, especialment en regions com el Mediterrani o algunes illes (Nova Guinea n’és una). En aquests moments Venezuela està patint una sequera important, i fa quatre anys que a Califòrnia no plou suficient. En aquests casos les dessalinitzadores per extreure aigua del mar podrien ser una solució a curt termini però la gran quantitat d’energia que necessiten no les fa viables a gran escala (almenys de moment). Cal tenir en compte que les sequeres no només dificulten el consum d’aigua, sinó que poden afectar la producció d’energia que prové de les hidroelèctriques.

La falta d'aigua també pot afectar a la producció d'energia elèctrica. / Airwolfhound

La falta d’aigua també pot afectar a la producció d’energia elèctrica. / Airwolfhound

Tanmateix, malgrat les xifres desesperançadores i les previsions “catastròfiques” no tot són males notícies. La fita d’accés a l’aigua potable que marcaven els Objectius del Mil·lenni de l’ONU es va assolir al 2010, cinc anys abans del previst. Mai tanta gent havia tingut accés a l’aigua potable i Water Aid remarca que alguns dels països que més han millorat són també els que tenien majors problemes (Cambodja, Mali, Laos i Etiòpia).

Mai tanta gent havia tingut accés a l’aigua potable.

Com hem vist, el món té recursos d’aigua suficients per tots els seus habitants però aquests només estaran disponibles si en fem un ús moderat. L’informe de Nestlé i la majoria d’investigacions científiques coincideixen en que el ritme de creixement actual és insostenible: la Terra no té aigua suficient perquè els seus 7.400 milions d’habitants consumeixin 370 litres per persona i dia com passa als Estats Units.

És cert que quan parlem en termes planetaris qualsevol xifra és una estimació però, en qualsevol cas, l’alerta pel que fa a l’aigua sembla unànime: cal que canviem els nostres hàbits si no ens volem quedar sense ella.

Portada: Pezibear

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *