Repassem l’evidència científica sobre les virtuts de caminar per la natura.

Més de la meitat de la població del planeta viu en zones urbanes, i es calcula que l’any 2050 ho farà el 70%. Aquesta tendència demogràfica, sumada a la implantació de la tecnologia als llocs de treball, ha comportat una alteració d’hàbits en bona part de la població. Un dels canvis més evidents és la pèrdua de contacte amb la natura, que esdevé intrínsec en un entorn rural però es fa més difícil a la gran ciutat.

Segons dades de la Universitat d’Stanford, als EUA, la població urbana ha augmentat al mateix ritme que els diagnòstics de malalties mentals. Els investigadors apunten que els urbanites tenen un 20% més de possibilitats de patir ansietat i són un 40% més proclius als trastorns de comportament. A banda, també s’ha vist que els diagnòstics d’esquizofrènia són dues vegades més comuns entre la població urbana.

Encara no es coneix amb detall la relació entre entorns metropolitans i salut mental, però la majoria de dades apunten que el contacte esporàdic amb la natura aporta beneficis a la nostra salut, mentre el tràfec urbà n’hi resta. Un estudi liderat pel biòleg Gregory Bratman ha conclòs que la pràctica habitual de senderisme redueix el risc de patir depressió i altres trastorns mentals.

La majoria de dades apunten que la relació esporàdica amb la natura aporta beneficis a la nostra salut.

Els investigadors van veure que una caminada de 90 minuts en un entorn natural redueix l’activitat de la zona del còrtex prefrontal associada a la depressió. En canvi, una passejada semblant dins la ciutat no aporta aquests beneficis. Gretchen Daily, coautora de la publicació, creu que les seves dades demostren que “l’accés a espais naturals” és un “element vital” per a la salut mental de la població.

 L’any 2012 el neuròleg David Strayer va demostrar que el contacte continuat amb un entorn natural pot millorar la creativitat. / Ángel Abril Ruiz

L’any 2012 el neuròleg David Strayer va demostrar que el contacte continuat amb un entorn natural pot millorar la creativitat. / Ángel Abril Ruiz

L’estudi de Bratman no és l’únic que associa natura i senderisme amb benestar. L’any 2012 el neuròleg David Strayer va demostrar que el contacte continuat amb un entorn natural pot millorar la creativitat. Els voluntaris que havien estat quatre dies “immersos en la natura” van incrementar en un 50% la seva capacitat creativa i cognitiva davant dels que no ho havien fet.

Strayer creu que aquests resultats s’expliquen per dos factors: d’una banda, la “immersió en la natura” serviria per “restaurar” part de la capacitat d’atenció del còrtex frontal, el que es coneix com a Teoria de Restauració de l’Atenció. Però durant els quatre dies a la natura els participants també van “desconnectar” de l’atenció selectiva, la multi tasca o la concentració per inhibició, processos que van associats a l’us de la tecnologia. Segons els autors aquesta desconnexió també hauria contribuït a l’augment de capacitat creativa.

Durant quatre dies els participants van desconnectar de l'atenció selectiva i altres comportaments relacionats amb la tecnologia. / Clasesdeperiodismo

Durant quatre dies els participants van desconnectar de l’atenció selectiva i altres comportaments relacionats amb la tecnologia. / Clasesdeperiodismo

Se sap que caminar ens ajuda a prendre decisions més creatives i de manera més ràpida, i fer-ho en un entorn natural multiplica aquests beneficis. Però el senderisme no només s’associa amb el benestar mental. Un reguitzell d’investigacions apunten que la pràctica d’aquesta activitat redueix la pressió sanguínia, alleuja problemes del cor i augmenta la capacitat antioxidant del cos després de caminades llargues. A banda, l’alçada és una bona aliada a l’hora de cremar calories. Un estudi de 2013 apunta que la prevalença de l’obesitat és fins a cinc vegades més alta en la població que viu al nivell del mar.

L’alçada és una bona aliada a l’hora de cremar calories.

El senderisme comporta un exercici físic però és una pràctica que va més allà de l’esport. Caminar per entorns naturals es pot entendre com un activitat social, per compartir en parella, amics o família i amb la que podem descobrir nous entorns. De fet el senderisme és força adaptable, i comprèn des de grans travessies que poden durar setmanes fins a sortides curtes d’un dia o poques hores. Els indrets per practicar-lo són innumerables i resulta fàcil trobar recorreguts prop de casa que s’adaptin a les nostres necessitats i capacitat física.

Podem adaptar la pràctica del senderisme a les nostres necessitats i capacitats físiques. / Tomas Sobek

Podem adaptar la pràctica del senderisme a les nostres necessitats i capacitats físiques. / Tomas Sobek

 

On practicar senderisme a Catalunya

A Catalunya el senderisme és una activitat força estesa i des de finals del Segle XIX existeixen associacions de promoció i difusió. La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) és l’òrgan que les agrupa, i al seu web hi podeu trobar informació sobre les diferents agrupacions, les activitats que organitzen i els indrets per practicar-les.

Al Principat hi ha més d’11.000 quilòmetres de senders senyalitzats d’acord amb els estàndards europeus. Existeixen senders de Gran Recorregut (GC, més de 50 km), de Petit Recorregut (PR-C, entre 10 i 50 km) i Locals (SL-C, de menys de 10 km). Estan repartits arreu del territori i els més grans poden tenir variants i desviacions. Alguns senders de Gran Recorregut recorren tot el país i sovint continuen més enllà. Aquests permeten fer travessies que poden durar dies o fins i tot setmanes, com el Camí de Sant Jaume.

Mapa esquema

A banda dels senders catalogats existeixen multitud de camins i corriols que també transcorren per entorns naturals. Entre d’altres, en podeu trobar a:

  • Wikiloc: Repositori obert amb informació i tracks (recorreguts GPS) de tot el món.
  • Vies verdes: Itineraris adaptats que transcorren per antics traçats ferroviaris.

Cada cop sembla més clar que existeixen evidències científiques sobre els beneficis del senderisme. Potser no sigui una pràctica que agradi a tothom, o hi hagi qui prefereix fer exercici en un gimnàs. Tanmateix, la dosi de natura que prescriuen alguns investigadors va més enllà del simple exercici físic i afecta directament la nostra salut mental.  Certament no existeix una formula màgica per assolir el benestar però, segons els experts, una dosi de natura de tant en tant ens podria ajudar, i molt.

Portada: Centelleja

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *