Us resumim la classificació europea d’agents de millora dels aliments: quins són, què fan i com apareixen als envasos.

Si mai heu llegit els ingredients de productes envasats haureu notat que en molts casos hi figura una lletra ‘E’ seguida de tres números. Es tracta de l’anomenat Codi E, una referència de la normativa europea per classificar, entre d’altres, els additius alimentaris. Com el seu nom indica, els additius són substàncies que s’afegeixen als aliments per donar-li o modificar-ne una propietat.

D’additius n’hi ha de diverses procedències, naturals i artificials, i, entre d’altres, s’utilitzen per conservar (antioxidants, conservants…), modificar el sabor (edulcorants, reguladors d’acidesa…) o alterar la textura i l’aparença (emulgents, colorants, estabilitzadors…). A banda dels additius, els aliments també poden incloure enzims i aromes.

Aquests, juntament amb els additius, són el que es coneix com agents de millora dels aliments. Cal tenir en compte aquesta classificació a l’hora d’interpretar una etiqueta, ja que la normativa europea no sempre considera additius els enzims, els saboritzants i els aromes. Així, un aliment etiquetat sense additius pot seguir contenint substàncies afegides, com ara lactasa (un tipus d’enzim), alcohol (com un aroma) o vitamines amb finalitats nutritives.

La classificació europea d’agents de millora dels aliments es divideix de la següent manera:

  • Additius: Substàncies naturals o artificials que s’afegeixen a un aliment per modificar-ne les propietats. (Llista completa)
  • Enzims: Proteïnes derivades de processos bioquímics naturals. S’extreuen de plantes, animals o fongs. S’apliquen en aliments derivats de la fermentació (vins, cervesa, formatges) i sucs. A nivell europeu no existeix una llista definida, així que s’apliquen les regulacions dels estats. (Llista orientativa)
  • Aromes: Productes o processos, generalment naturals, per modificar l’olor i/o el gust d’un aliment. (Llista completa)
  • Dissolvents d’extracció: Qualsevol producte dissolvent utilitzat en l’extracció de les matèries primeres d’un aliment. És una categoria diferent a les anteriors donat que no s’entén com un producte afegit intencionadament, sinó com una resta derivada dels processos d’elaboració. (Llista completa)

La normativa sobre agents de millora dels aliments s’aplica a nivell comunitari, i és un àmbit fortament regulat. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària s’encarrega d’establir les normes d’etiquetatge i d’ella en depèn el Comitè d’additius alimentaris i fonts de nutrients afegits als aliments (ANS, per les sigles en anglès). Aquest comitè estableix quines substàncies es poden fer servir i n’avalua els efectes sobre el cos humà a partir d’estudis científics.

L'Autoritat europea de seguretat alimentaria estableix quines substàncies són adequades pel consum. / Axio

L’Autoritat europea de seguretat alimentaria estableix quines substàncies són adequades pel consum. / Axio

 

El Codi E

Segons la normativa europea, tots els agents de millora dels aliments s’han d’indicar a les etiquetes, ja sigui pel seu nom (per exemple, àcid cítric) i/o el seu Codi E (E-330). En principi, tots els components amb Codi E són aptes pel consum humà, tot i que alguns poden ser més perjudicials que altres, especialment si els ingerim en grans quantitats.

Els Codis E estan dividits en nou categories, en funció de les seves propietats. Fins al codi E–699 trobem força compostos naturals. A partir de la categoria E–700 la majoria són elements artificials.

L’Autoritat de Seguretat Alimentaria disposa d’un cercador (en anglès)  per trobar l’equivalència de cada un d’ells.

El vi, com d'altres begudes alcohòliques, pot portar enzims o additius. / Jeff Kubina

El vi, com d’altres begudes alcohòliques, pot portar enzims o additius. / Jeff Kubina

La llista dels Codis E no és tancada i, de fet, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria té procediments per incloure (o excloure) components en funció de noves evidències científiques.

Actualment, l’ANS està duent a terme un procés de revisió dels agents de millora dels aliments que hauria d’estar llest per l’any 2020. Aquesta normativa estableix una reevaluació de tots els complements aprovats abans de 2009 per verificar-ne l’adequació alimentària. Enguany, l’agència preveu pronunciar-se sobre 40 substàncies.

La indústria alimentaria és un negoci amb interessos milionaris, que actua com a grup de pressió a Brussel·les i també vol influir sobre la llista d’additius permesos als aliments. La Comissió Europea remarca que els procediments per elaborar la llista són purament científics, però el cert és que bona part dels consumidors encara desconeix el significat dels Codis E.

La llista, tanmateix, és pública, i pot servir-nos per entendre una mica millor què mengem.

Aquest n’és un resum:

  • 100–199: Colorants

100–109: Grocs.

110–119: Taronges.

120–129: Vermells.

130–139: Balus.

140–149: Verds.

150–159: Marrons i negres.

160–199: Daurats.

 

  • 200–299: Conservants
200–209: Sorbats.
210–219: Benzoats.
220–229: Sulfits.
230–239: Fenols i metanoats.
240–259: Nitrats.
260–269: Acetats.
270–279: Lactats.
280–289: Propionats.
290–299: Altres.

 

  • 300–399: Antioxidants i reguladors d’acidesa
300–305: Vitamina C.
306–309: Vitamina E
310–319: Gal·lats i Eritorbats.
320–329: Lactats.
330–339: Citrats i Tartrats.
340–349: Fosfats.
350–359: Malats i adipats.
360:369: Succinats i fumarats.
370–399: Altres.

 

  • 400–499: Estabilitzadors, espessidors i emulgents
400–409: Alginats.
410–419: Gomes naturals.
420–429: Altres agents naturals.
430–439: Compostos de polioxietè.
440–449: Emulsidors naturals.
450–459: Fosfats.
460–469: Compostos de Cel·lulosa
470–489: Àcids grassos.
490–499: Altres.

 

  • 500–599: Antiaglomerants i reguladors del PH
500–509: Àcids minerals.
510–519: Clorurs i sulfats.
520–529: Sulfats i hidròxids.
530–549: Compostos de Metalls alcalins.
550–559: Silicats.
570–579: Estearats i gluconats.
580–599: Altres.

 

  • 600–699: Saboritzants
620–629: Glutamats
630–639: Inosinats.
640–649: Altres.

 

  • 700–799: Antibiòtics
700–713: Diversos antibiòtics.

 

  • 900–999: Miscel·lanis
900–909: Ceres.
910–919: Glacejants sintètics.
920–929: Agents milloradors de la farina.
930–949: Gasos d’empaquetat.
950–969: Edulcorants.
990–999: Agents escumants.

 

  • 1100–1599: Altres productes químics
Productes químics aprovats que no entren en cap altra categoria.

 

Portada: Benson Kua

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *