A part de posar-nos malalts, els bacteris són uns grans mestres, i podrien inspirar-nos en economia.

Habitants de la Terra des de fa uns 3.800 milions d’anys, els bacteris són els organismes més primitius del nostre planeta. Amb tant de temps, l’evolució els ha dotat de mecanismes que els han permès viure en la pràctica totalitat d’ambients terrestres.

Tot i així, es tracta d’organismes “simples” (si és que podem considerar simple algun ésser viu). Per exemple, si ens fixem en l’ADN el genoma dels bacteris està format per unes 3.000 bases (les peces que conformen l’ADN), lluny dels nostres 3.000 milions i el d’algunes plantes, que pot arribar als 150.000 milions.

A més a més, alguns es poden fer créixer de manera fàcil i ràpida en un laboratori. Això ha fet que els bacteris, i en particular l’espècie Escherichia coli (E. coli), hagin estat utilitzats per a tot tipus d’investigacions científiques. Aquestes ens han ensenyat moltes de les bases moleculars que regeixen el funcionament de tots els éssers vius, incloent els humans.

Però no només això, sinó que sembla que aquests éssers diminuts ens podrien ensenyar alguna cosa que no només té a veure amb com funcionem “per dins”.

Els bacteris adapten el seu creixement a les condicions del medi. Quan els nutrients es troben en quantitats abundants, es multipliquen constantment. L’E. coli, el bacteri preferit dels científics, ho pot arribar a fer un cop cada trenta minuts. És el que es coneix com a fase de creixement exponencial. Si inicialment hi ha 1 bacteri, a la següent generació n’hi haurà 2, a la següent 4, i després 8, 16…

Després d'una fase d'adaptació els bacteris es divideixen constantment (fase exponencial). Quan els nutrients comencen a esgotar-se entren en fase estacionària, on consumeixen menys recursos. / R. Martínez

Després d’una fase d’adaptació els bacteris es divideixen constantment (fase exponencial). Quan els nutrients comencen a esgotar-se entren en fase estacionària, on consumeixen menys recursos. / R. Martínez

A aquest ritme, es podria omplir una piscina olímpica amb E. coli en un dia i mig, i ràpidament estaria tot ple de bacteris. Però això no passa. I és, precisament, d’aquesta autoregulació de la que podem aprendre.

A mesura que els bacteris creixen els nutrients que els alimenten s’esgoten. Però aquests microorganismes tenen sensors que ho detecten, i davant d’una davallada, activen un conjunt de gens que els porten a la fase estacionària.

Es podria omplir una piscina olímpica amb E.coli en un dia i mig, però això no passa. I és, precisament, d’aquesta autoregulació de la que podem aprendre.

En aquesta fase les divisions són pràcticament nul·les però els bacteris es mantenen vius. I ho poden fer durant períodes de temps llargs ja que han parat de créixer abans d’esgotar completament els nutrients i s’han adaptat a les noves condicions: han parat de créixer i requereixen menys recursos. L’activació a temps d’aquest nou “programa vital” és clau, ja que si no haguessin fet aquest canvi haurien mort.

A diferència de la majoria d’éssers vius com E. coli, que s’adapten al medi, els humans hem canviat constantment l’ambient per a seguir-hi vivint, i així, malgrat el nostre origen evolutiu a l’Àfrica, hem colonitzat els pols.

La nostra capacitat d’adaptació i d’obtenció de recursos ha estimulat un creixement econòmic i poblacional inèdit. L’establiment de l’agricultura i la ramaderia va suposar un primer pas, però el creixement de la població es va disparar amb la Revolució Industrial. Mentre que cap a l’any 1.800 hi havia uns 1.000 milions de persones al món, als anys 30 del segle passat aquesta quantitat s’havia doblat, avui dia som uns 7.000 milions i es calcula que serem uns 10.000 milions al voltant del 2050.

El creixement econòmic requereix que hi hagi prou energia i recursos per a sostenir-lo. Alguns especialistes apunten que gràcies a la innovació serem capaços d’obtenir recursos de fonts que ara no podem ni imaginar, o de ser més eficients en el seu ús. Això hauria de permetre un creixement continuat de l’economia.

Alguns experts creuen que podrem seguir obtenint recursos amb fonts més eficients. / lilszeto

Alguns experts creuen que podrem seguir obtenint recursos amb fonts més eficients. / lilszeto

Ara bé, fins on podem arribar? Les nostres activitats estan sotmeses a les lleis de la física, i aquesta posa uns límits que no sembla que puguem superar amb el nostre enginy.

Es fa difícil saber del cert què passarà i fins a quin punt les prediccions de creixement poblacional i econòmic seran encertades. Però davant de la incertesa, potser hauríem de plantejar-nos si fer com els bacteris, i adoptar mesures per a parar de créixer abans no sigui massa tard.

 

Portada: Mattosaurus

Comentaris

Posted by Rosa Martínez Corral

Biòloga. Actualment treballa al grup de Dinàmica de Sistemes Biològics al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). -- Bióloga. Actualmente trabaja en el grupo de Dinámica de Sistemas Biológicos en el Parque de Investigación Biomédica de Barcelona (PRBB).

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *