Els pronòstics meteorològics poden encertar-la en un 95%, però aquesta precisió depèn de molts factors.

Vivim pendents del temps. Des de les primeres prediccions modernes, al segle XIX, assumim que podrem conèixer l’estat del cel i les temperatures amb dies o setmanes d’antelació. I el fet que puguem tenir-les, ja no al diari o a la televisió, sinó al mòbil i en qualsevol moment, no ha fet més que reafirmar aquesta sensació.

Cada cop disposem de dades més acurades gràcies a les millores tecnològiques i als nous models predictius. Actualment, una estimació de temperatura amb un dia d’antelació té una precisió molt alta, al voltant del 95%. Però, malgrat els avenços, seguim sense poder predir-ho tot, i la fiabilitat dels pronòstics no sempre és tant alta.

Una estimació de temperatura amb un dia d’antelació té una precisió molt alta, al voltant del 95%.

D’entrada, les previsions amb sis hores d’antelació no tenen res a veure amb les que es fan tres, cinc o deu dies abans i, per tant, no en podem assumir la mateixa fiabilitat. D’altra banda, hi ha fenòmens, com les nevades, que són més difícils de pronosticar i, per tant, no se’n poden saber prou detalls fins unes hores abans.

Els meteoròlegs fan servir diferents mètodes per preveure l’evolució del temps i en una predicció se’n solen utilitzar diversos. Les previsions a llarg termini (per exemple, d’una setmana abans) es basen en mètodes probabilistics, estadística i models informàtics. En canvi, els pronòstics més immediats (pel mateix dia o al cap d’unes hores) també apliquen factors deterministes (de causa i efecte), i incorporen dades d’observació.

Les nevades són difícils de predir amb molta antelació. / Stephane Mignon

Les nevades són difícils de predir amb molta antelació. / Stephane Mignon

El fet que existeixin diverses maneres de predir el temps explica per què ens podem trobar amb previsions diferents en funció d’on mirem. Els models informàtics que s’utilitzen per fer els pronòstics cada cop són millors, però no sempre es disposa de les mateixes dades o hi ha un meteoròleg que les pugui interpretar.

Els pronòstics de ràdios, televisions i agències públiques (Meteocat, Aemet…) solen passar per mans d’un meteoròleg. En canvi, les previsions locals que ens indica el nostre mòbil es generen a partir de models automàtics i aquests poden ser més inexactes, especialment en casos de temps variable.

 

Cada cop més acurades

L’Agència Mundial de Meteorologia estableix un protocol de verificació per millorar l’efectivitat de les prediccions arreu del món. Aquest mètode compara els valors reals amb els que s’havien predit, i apunta que les agències amb millors resultats, com la MetOffice britànica, tenen fins un 95% d’encert en les temperatures màximes del mateix dia.

En general, les dades indiquen que les previsions del temps cada cop són més fiables. Segons la MetOffice, ara mateix una predicció a tres dies és més acurada que un pronòstic per l’endemà del 1980.

Una millora que es pot comprovar facilment mitjançant casos pràctics. Durant un mes l’empresa d’anàlisi de dades Mintlab ha comprovat els valors reals del temps a Pennsilvània amb la predicció que se’n va fer un, cinc i deu dies abans. Aquestes dades indiquen desviacions de temperatura de fins a 10 graus en els pronòstics a deu dies, de 2,4 pels de cinc i una desviació mitjana de només 0,4 graus en les previsions per l’endemà.

Ara mateix una predicció a tres dies és més acurada que un pronòstic per l’endemà del 1980.

Segons l’estudi, el pronòstic de temperatures fet cinc dies abans s’escau en un 77%, i les prediccions per l’endemà l’encerten en un 95%. Unes xifres que reafirmen el que diu l’Agència Mundial de Meteorologia.

L’any 2015, una altra observació feta a Nova York va concloure que les previsions del temps per aquella ciutat eren “força acurades”. Dels deu dies en què la probabilitat de precipitació era del 10% només en va ploure un.

L'estudi fet a Nova York va establir una correlació directa entre possibilitat de pluja i precipitació efectiva. / faungg

L’estudi fet a Nova York va establir una correlació directa entre possibilitat de pluja i precipitació efectiva. / faungg

 

Un futur prometedor

Bona part de les millores en els pronòstics del temps es deuen als avanços tecnològics de les últimes dècades. Cada dia entenem millor com es comporta l’atmosfera i sabem interpretar amb més precisió (i antelació) les variables que l’afecten.

Disposem de millors models predictius i més poder computacional. A banda, estem posant en òrbita una nova generació de satèl·lits meteorològics que seran capaços de mesurar variables atmosfèriques que fins ara només es podien recollir amb globus sonda.

Els meteoròlegs creuen que, amb els mètodes actuals, es podria evitar una catàstrofe com la de l’huracà Katrina, que va malmetre la ciutat de Nova Orleans l’any 2005. Segons l’agència meteorològica dels Estats Units, el 2014 es podia preveure la trajectòria d’un huracà tres dies abans amb una exactitud que el 2005 només era possible amb 48 hores d’antelació. I encara al 1995, aquesta concreció només s’assolia amb un dia de marge.

Error de pronòstic en la localització de tempestes tropicals, per any i antelació. / NHC NOAA

Error de pronòstic en la localització de tempestes tropicals, per any i antelació. / NHC NOAA

Amb els mètodes actuals, es podria evitar una catàstrofe com la de l’huracà Katrina.Tot indica que tindrem previsions cada cop més afinades i, aviat, l’exactitud del 95% podria no ser només per l’endemà. Sectors com l’Aviació o el Comerç marítim en depenen directament, i això promou l’interès polític i econòmic. Però malgrat els avanços el temps seguirà sent impredictible, i els pronòstics no són cap esfera màgica per veure el futur. Així que, per molt que digui el mòbil, caldrà seguir mirant al cel abans de sortir de casa.

Portada: Paolo Neo

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *