L’any 1957 la factoria va publicar un vídeo educatiu patrocinat per un fabricant d’armes.

En ple apogeu de la Guerra Freda, els avenços tecnològics en el camp bèl·lic, com ara l’energia atòmica, prometien un futur benèvol per a la societat. Al menys això deien els discursos oficials als Estats Units dels 50 i 60, on l’energia nuclear es legitimava com una necessitat (tenir la bomba atòmica faria el país més segur) i un indicador del “progrés sense aturador” cap a “l’era atòmica”.

El discurs oficiós també va afanyar-se a lloar els beneficis d’aquest descobriment científic, començant per la factoria Disney, que l’any 1957 va publicar “Our Friend the Atom” (El Nostre amic, l’àtom), com a part d’una sèrie educativa que s’emetia per televisió, i que presentava el mateix Walt Disney.

La producció es va acompanyar d’un llibre homònim i estava patrocinada per General Dynamics, una companyia d’armament nord-americana amb interessos en el camp de la investigació nuclear. De fet, a la pel·licula es mostra el submarí atòmic com a prova de les bondats d’aquesta tecnologia. General Dynamics va ser el fabricant del primer submarí nuclear.

El film, òbviament pensat per a nens, comparava l’energia atòmica amb una “força màgica”, sortida d’un “conte que s’ha fet realitat”, i ensenyava com seria l’exposició sobre energia atòmica que s’acabaria fent a Disneyland l’any 1967.

El presentador del capítol és el Doctor Heinz Haber, a qui Disney va fitxar com a científic en cap de Disneyland als anys 50. Haber va arribar als EUA al 1946 procedent d’Alemanya, on havia servit a la Luftwaffe (força aèria nazi) durant la guerra.

[El presentador del film]  havia servit a la Luftwaffe (força aèria nazi) durant la guerra.

Tot el vídeo manté un to educatiu, i no és fins al minut 36 que surten imatges de l’explosió de la bomba atòmica. Unes imatges que es comparen amb la sortida del geni d’Aladí de la seva làmpada. Història, recorda Haber, amb “final feliç”. (Minut 38).

El final del capítol explica com podem convertir “el geni atòmic” en el “nostre amic”, creant energia elèctrica o elements radioactius artificials “útils per a la medicina”.

Capçalera del vídeo educatiu / Disney

Capçalera del vídeo educatiu / Disney

El científic de Disney remarca que “la gasolina i carbó no duraran sempre” i s’atreveix a explicar-nos quins “haurien de ser” els tres desitjos pel “geni atòmic” per tal de fer créixer la “nostra civilització”.

D’una banda, energia elèctrica i combustible pels transports (llavors s’imaginaven vaixells, trens i avions atòmics). De l’altra, menjar (plantes i animals) i medicina radioactiva (posa com exemple el sodi radioactiu).

El tercer desig, diu l’exmilitar, és aconseguir que “el geni radioactiu” sigui “sempre el nostre amic” per no haver d’usar la bomba atòmica en una guerra.

Cinquanta-nou anys després sabem que una medicina o alimentació radioactiva haguessin resultat mortals, almenys com es plantejaven aleshores. I, encara que tècnicament és possible enriquir urani per moure un vaixell, resulta poc pràctic i massa insegur.

Per contra, l’electricitat provinent de plantes nuclears és una de les més usades i, encara que no s’han fet servir després de Nagasaki, es creu que encara hi ha entre 15.000 i 17.000 armes nuclears a la terra.

La pel·lícula està dirigida per Hamilton Luske, guanyador d’un Oscar i famós per altres produccions conegudes com PinotxoAlícia al país de les Meravelles o La Ventafocs.

Vegeu aquí la pel·licula:

Our Friend the Atom, 1957

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *