El boom tecnològic ha disparat el preu de l’habitatge i el fa inaccessible per a les classes mitjanes

Silicon Valley té un problema d’accés a l’habitatge. El tenen, si més no, bona part dels seus habitants. La Meca tecnològica en què s’ha convertit la vall de Santa Clara —topònim oficial— n’ha disparat el preu dels immobles fins al primer lloc dels Estats Units.  Set de les deu ciutats més cares del país són allà i, segons els experts, només una recessió en el sector tecnològic posaria fi a la tendència alcista dels preus. El comptat de Santa Clara és la regió que més creix dels EUA, una de les més riques i, alhora, de les més desiguals.

L’explosió tecnològica de Silicon Valley ha generat un nombre important de nou-rics. Segons l’oficina del cens dels Estats Units, l’any 2014 la renda per capita del comptat era de 42.666 dòlars anuals (uns 39.000 euros), molt per sobre de la mitjana dels EUA, que se situa al voltant dels 28.500 dòlars. El mateix any, el 20,7% de les famílies de Santa Clara van ingressar més de 200.000 dòlars, un cas únic al país.

Silicon Valley és atractiu, atrau talent i bona part d’aquests treballadors disposen d’un poder adquisitiu molt per sobre de la resta. En un mercat regit per l’oferta i la demanda, el valor mitjà d’un apartament a l’àrea de San José és, ara mateix, de 900.000 dòlars (830.000 euros). Segons la consultora immobiliària Zillow, l’habitatge a Silicon Valley és dues vegades i mitja més car que a la capital federal, Washington, i multiplica per cinc la mitjana nacional dels Estats Units. Una conseqüència directa de la bombolla tecnològica que afecta a la majoria de la població.

L’habitatge a Silicon Valley és dues vegades i mitja més car< que a la capital federal, Washington, i multiplica per cinc la mitjana nacional.

I és que, si bé aquestes quantitats són assumibles —fins i tot en metàl·lic— pels treballadors més ben pagats del sector de la tecnologia, suposen un escull per a la resta d’habitants. Una casa unifamiliar al comptat de Santa Clara no baixa del milió de dòlars, i la mitjana d’un lloguer supera els 2.000 (cinc vegades el salari mínim).

Sovint aquests preus són prohibitius, fins i tot, pels assalariats de les grans empreses. Facebook ofereix una ajuda d’almenys 10.000 dòlars perquè els seus treballadors es mudin prop de la seu de la companyia, però només una petita part dels habitants de Silicon Valley treballen en gegants tecnològics disposats a cobrir aquestes despeses.

Una de les conseqüències directes de l’augment en el preu de l’habitatge és la pèrdua de professionals qualificats fora de l’àmbit tecnològic. Silicon Valley, un dels epicentres de coneixement mundial, s’està quedant sense professors, metges i advocats. El sou dels treballadors de la funció pública depèn del Govern i no pot competir amb la hiperinflació que impera al comptat. Molts d’ells han demanat el trasllat perquè no poden assumir els alts preus del mercat.

Silicon Valley, un dels epicentres de coneixement mundial, s’està quedant sense professors, metges i advocats.

El Sindicat de Professors de Cupertino —on es troba la seu d’Apple— alerta que en els últims 15 anys molts docents s’han hagut de mudar a més d’una hora de cotxe del seu lloc de feina per poder pagar un lloguer. Això, segons el sindicat, posa en perill la qualitat de les escoles públiques de Santa Clara, considerades de les millors dels EUA i on hi va el 86% de l’alumnat. D’altra banda, l’associació empresarial Silicon Valley Leadership Group apunta que l’elevat preu de l’habitatge és el principal escull a l’hora d’atraure nou talent.

Per si fos poc, Santa Clara té una de les concentracions més altes de persones sense sostre dels Estats Units. Només a la ciutat de San José, al sud de la vall, hi viuen uns 4.000 indigents. Per a ells trobar un refugi és una autèntica quimera, donat que els és impossible accedir a un lloguer assequible, fins i tot comptant amb les ajudes de l’administració.

Evitar que l’èxit de Silicon Valley acabi amb el seu teixit social no sembla fàcil i, en qualsevol cas, la solució depèn de múltiples factors. El preu de l’habitatge no baixarà llevat que disminueixi la demanda i això, de moment, no està passant. Igual que ocorre a Barcelona amb el turisme, el sistema es retroalimenta: a més empreses, més fàcil és fer-hi negoci i més gent hi vol anar a viure.

Totes les parts coincideixen en què no és bo que marxin professors, bombers o policies però tampoc hi ha cap empresa que vulgui sortir de Silicon Valley. Hi ha hagut petits passos per regular el mercat, i una sentència judicial obliga a vendre el 15% del nou habitatge als que guanyen molt per sota de la mitjana. En el futur immediat, però, sembla que seguirà predominant la llei de l’oferta i la demanda i això dificultarà l’accés a l’habitatge a bona part de la població. Veurem si la vall que soluciona tots els problemes amb la tècnica pot fer front als desequilibris que aquesta genera. I és que la bombolla tecnològica també era això.

Foto de portada: CC Richard Masoner

Comentaris

Posted by Josep Andreu Palacios

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *